Quant costa pintar un quadre?

De bon matí preparant una aquarel·la.

Amb l’amic i company Manu Aznar compartim el plaer per Proust. Fa uns dies va deixar-me un llibre titulat Àlbum Proust, amb aspecte de missal, biogràfic, ple de fotografies, que es llegeix golosament. Al llibre hi ha l’opinió de Proust sobre una polèmica que fins i tot va arribar als tribunals entre el crític d’art Ruskin, a qui Proust admirava ferventment fins el punt de traduir La Biblia d’Amiens i Sèsam i els lliris, i el pintor Whistler, el qual, tot i guanyar el plet, va arruïnar-se, havent de vendre el seu estudi per poder pagar els advocats i abandonar Anglaterra. Afortunadament, Whistler no va deixar de pintar i se’n va anar cap a Venècia, potser per emprenyar a Ruskin, on hi va fer una sèrie de gravats i pastells realment preciosos.

Sobre l’enemistat de Ruskin i Whistler Proust va escriure a Marie Nordlinger: Es menyspreaven mútuament perquè els seus sistemes eren oposats. Però la veritat era una sola, i ambdós la veien. En la seva polèmica amb Ruskin, Whistler va dir: “Vostè manté que he pintat aquests quadre en poques hores; però jo l’he pintat amb l’experiència de tota ma vida”. I precisament en aquest període Ruskin escrivia a Rossetti: “el que vostè dibuixa, quan improvisa, és el fruit de molts anys de somnis, d’amor i d’experiència”.

Aquí, a Catalunya, hi ha una anècdota (una de tantes) protagonitzada per Rusiñol: Estava Rusiñol començant a pintar un paisatge quan un passejant el va saludar. Passades unes hores el mateix passejant, de tornada, es va parar per admirar el quadre: molt maco, sí senyor!. Tant li va agradar que va proposar-li comprar-lo. Quan l’artista li va dir el preu el passejant va contestar que el trobava car, contant que l’havia pintat en unes hores. Unes hores i tota una vida de treball i experiència va contestar-li Rusiñol.