Estudi de color, oli/tela.
Richard Sennett al seu llibre El respecte, parlant de la compenetració entre un pianista i un cantant interpretant “Der Erlköning” de Schubert fa, amb certes reserves, aquesta reflexió: Només els individus dotats d’un talent excepcional són sensibles als demés.
En el món de l’art, si apliquéssim aquest criteri tindríem moltes sorpreses. En canvi, el que possiblement recolzaria seria la idea de que per poder respectar i admirar l’obra d’altri el que cal és tenir, i ampro una paraula d’Azorín, "sensitibitat". Paraula que ens vol donar a entendre, possiblement, un altre grau de sensibilitat... més elevat, per tant més profund, més arrelat a la persona. Més sanguini però que es manifesta a flor de pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada