Suggerir la realitat

Autorretrat, detall; oli/tela.

Si hagués d’explicar en poques paraules què és pintar, segurament empraria, personalitzant-la, una cita d’E. Grombrich: "de fet -diu l’historiador-, el verdader miracle del llenguatge de l’art no és que permeti a l’artista de crear la il·lusió de la realitat. Sinó que és a les mans d’un gran mestre que la imatge es torni transparent i que ensenyant-nos a veure el nou món visible, ens dóna la il·lusió de veure els reialmes invisibles de la ment. Això sí, si sabem com emprar els nostres ulls, la nostra mirada. És a dir, la mirada física si l’hem educat, sensibilitzat, ens obrirà la mirada... interior.

Gombrich continua dient que l’artista no pot copiar la gespa il·luminada pel sol però sí que pot suggerir-la. I és aquí on podem arribar a afirmar la grandesa de l’artista, no per la seva tècnica (que ha de tenir-la) sinó en el poder de... convicció. Perquè al cap i a la fi, què és l’Art sinó una qüestió de fe.

Gombrich ens ho confirma en una de les seves cites més celebrades: "l’Art no existeix, només existeixen els artistes".