Els Elements d'Euclides. Oliver Byrne

Portada del llibre de Oliver Byrne. 

Qui ens dediquem a l’ensenyament del dibuix no ens cansem d’escoltar, cada cop que comença el curs, que el dibuix tècnic, apart de difícil és avorrit, per això solem emprar el color perquè entenguin, sense gaire dificultat i quasi bé com un joc, la complexitat de la matèria i intentar que a la llarga l’acceptin com un exercici mental, és a dir una manera de pensar, de fer fluir idees, de despertar l’esperit.

Amb aquesta idea, fa temps, em vaig regalar un llibre que els crítics o els resenyadors van qualificar de rar. Pobres, a quin punt han arribat per catalogar de rara una joia de la naturalitat, una manera de presentar al ulls de profans, de la manera més entenedora possible, la complexitat de la geometria euclidiana; el seny posat al servei de la pedagogia.

Del llibre, en edició facsímil de la primera edició de 1847, n’és autor Oliver Byrne, enginyer anglès al servei de sa Majestat que va treballar de topògraf a les Faulkand (Malvines) quan la colonització, i està editat per Tachen.

Els crítics, no paren de nombrar als constructivistes russos, a les avantguardes. Relacionen l’autor amb un Mondrian avant la lettre, que ja són ganes (així, és clar, el mèrit és de Mondrian), amb Malevitch. Alguns diuen que els dibuixos són tant bonics com els de Klee. Continuant amb aquest deliri artístic fins arribar a Derain i tots els expressionistes alemanys, sembla que li vulguin llevar mèrit a un home que, sense ser artista, tenia sensibilitat i sobretot coneixements i unes ganes enormes -d’això en podríem dir generositat- de fer arribar aquests coneixements a tothom en unes èpoques en que estudiar només estava a l’abast d’uns privilegiats.