San Bruno de Manuel Pereira, Real Academia de San Fernando.
Tàpies, l’artista, té una, diguem-ne, fixació amb poder utilitzar els seus quadres amb efectes taumatúrgics. Pràcticament en totes les seves darreres entrevistes o escrits expressa aquest desig. L’home, ja no en té prou ara amb ser artista, ara desitja convertir-se amb sanador o curandero. Possiblement, tractant-se de qui és, el que li agradaria és fer miracles. Gaudí, en un altre àmbit, diuen que ja en fa i es prepara la seva beatificació.
A la seva fundació hi està exposant una retrospectiva Anna Maria Maiolino i en una entrevista a La contra de La Vanguardia del dissabte passat signada per l'admirat Lluís Amiguet (recordo al seu pare, periodista i crític d’art, persona admirable i generosa) he llegit amb titulars: El arte es curación o decoración. I a partir d’aquí l’entrevistada segueix en una mena de limbe místic-artístic que la fa mereixedora de ser nomenada oficianta en aquesta classe d’església laica on Tàpies exerceix de xaman, mentre espera la seva canonització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada