José Milicua a la Fundació Godia. Foto escanejada de La Vanguardia.
Aquests dies que estic de baixa, sense poder-me moure, els aprofito per llegir alguns llibres que tenia una mica entravessats, però que calia llegir-los. La lectura dels diaris també és un bon entreteniment.
La Vanguardia del proppassat dimarts duia la notícia que la Fundació Godia inaugurava una exposició, comissariada per José Milicua, amb obres de Goya, Tièpolo i Giordano, totes pertanyents a col•leccions privades.
Vaig tindre Milicua de professor a Belles Arts i em va tutoritzar un treball sobre el kitch en unes èpoques en que trobar quelcom editat en català o castellà referent al tema era pràcticament un miracle, per no dir impossible. Umberto Eco (Apocalípticos e integrados) i en gran manera Gillo Dorfles (Il kitsch antologia del cattivo gusto), juntament amb Herman Broch i Ludwig Giesz van ser els llibres de referència fins que un viatge amb una beca de la Diputació a Nova York em va permetre trobar més material. Com no recordar també a Santos Torroella, tots dos, cadascú amb el seu mestratge, fent-nos descobrir Kenneth Clark, Dora Valier, Panofsky, Rewald, Goldingen en una col•lecció del Livre de poche que compràvem a la llibreria Francesa.
De Milicua recordo la seva corpulent bonhomia, el seu ull clínic, les frases brillants, sentit de l’humor, generositat i aquella mena de parsimònia...activa i com no! les sortides per aquella Barcelona, ja fos per visitar exposicions o anar al Jazz Colón per cloure una vetllada.
Serveixi aquest post com mostra de record i agraïment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada