Harpocrates, Musei Capitolini. Roma
Aquests darrers dies he hagut d’anar unes quantes vegades a l’hospital, quan no a la clínica i mentre esperava pacientment el meu torn no feia altra cosa que mirar ja fos a la gent o als diferents cartells i escrits que adornen les parets d’aquests edificis.
Em crida l’atenció veure, encara, cartells que conviden a no fumar però aquets cop n’hi he trobat un de nou: el que convida a guardar silenci. Es tracta de diferents models on en un primer pla hi ha una persona que amb l’index a la boca convida a callar. Sota la imatge un text redunda: El silenci també és salut.
Mirant aquests cartells i durant totes les estones d’espera no he pogut per menys que recordar l’anomenat, en el món de l’art, signum harpocraticum i que tan ben explicat està en un llibre publicat per l’editorial Siruela: El gesto en el arte d’André Chastel.
Segurament, gràcies a un cartell (per cert sense cap gràcia artística), l’espera se’m feia més curta perquè l’imaginació és imparable i ja em veia a la Villa Adriana, on hi havia instal•lat una escultura del déu Harpocrátes, versió grega de l'Horus egipci, que amb el seu dit ens convidava a passejar pels jardins, com si fóssim al paradís, en silenci, perquè ja en aquells temps el silenci comportava estar més prop dels déus... i d’un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada