Tornem a Arasa.

Reflexes a l'Ebre, aquarel·la/paper.

Tornem a Arasa. Pobre home, tant que va patir per poder posar cada dia l’olla al foc i ara tot són especulacions amb el preu dels seus quadres; sol passar massa sovint aquesta perversió amb els artistes. El mercat de l’art, com tots els mercats especulatius, és rar i imprevisible, però perquè un artista tingui nom i es cotitzi (l’art i la vàlua, com als toreros, se li suposa), es necessita quelcom més que una exposició celebrant el seu centenari i que estigui apadrinada per l’entitat bancària provincial, el polític de torn, el becari i el seu tutor i els col•leccionistes de la zona. I no sé perquè, amb motiu d’aquella exposició i tot l’enrenou que va portar, em ve al cap una frase de Il gatopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que escau molt bé a la gent d’aquestes terres: Siamo fraticide et incestuosi: lo faciamo tutto in familia.