Les camelies del Museu Thyssen.
Madrid, sembla l’ambaixada dels impressionistes. La Fundación Mapfre amb Impresionismo, el nuevo Renacimiento y el Museu Thyssen y CajaMadrid amb Monet y la abstracción n’han portat una bona representació.
Cues inacabables per poder entrar a Mapfre; sort de matinar i poder ser dels primers. La visita em va portar records del meu primer viatge a París, ai! aquell Jeu de Paume que em va trasbalsar.
Entre les dues exposicions un es queda amb la primera, perquè hi havia Sisley i Pissarro que cada dia m’agraden més, mentre que els altres m’agraden menys; perquè hi havia dos peces de Cézanne (les altres no li feien cap favor) i una, només una però preciosa, de Monticelli (nature morte au pichet blanc). Definitivament, Renoir no.
Com sol passar amb els catàlegs i els tríptics sempre posen a la portada la pitjor pintura, o potser hauria de dir la més...fotogènica?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada