Els records tornen quan menys se'ls espera.

Peixetera (antic mercat del peix a Tortosa). Gouache/paper.

Conversant amb uns amics de Tarragona, van recordar (quasi bé sempre que parlem surt aquest tema, recurrent, com si no s’ho acabessin de creure) que a la inauguració de l’exposició que la Diputació i una entitat bancària van organitzar al pintor tortosí Ferran Arasa (i d’això ja fa uns quans anys), hi va haver poca representació del món polític i cultural tortosí el dia de la inauguració al Museu d’Art Modern de Tarragona.

Recordo que al Ni per embolicar el peix d’aquelles dates, vaig llegir que, amb aquesta exposició, es pretenia donar a Arasa el prestigi que es mereix i fins i tot, algun periodista es va atrevir a insinuar que hauria d’estar a les millors pinacoteques del món.

El món cultural (a mi també m’agrada exagerar) a les Terres de l’Ebre, o en fa poc o en fa massa, o com diuen a casa: quan no se’n ve de raça... Està molt bé que es fes aquella exposició per commemorar el centenari d’Arasa (així de passada conreàvem la necrofília que lliga molt bé amb el costum de en vida ni aigua, que tant escau a aquestes llars), s’edités un llibre sobre la seva obra (al menys, les entitats bancàries, de pas que s’estalvien impostos, queden digníssimes recolzant la cultura) i els polítics i demés turiferaris puguin omplir les pàgines de cultura dels seus diaris, i de passada s’especula amb l’obra de l’artista (al qual li van malpagar quan vivia). Però tampoc hem de treure les coses de lloc: Arasa va ser un pintor com n’hi ha hagut molts, ni més ni menys, i sense que això porti cap càrrega de menyspreu. I d’aquest tema sí que se’n podria parlar molt, com també se’n podria parlar de perquè no es va fer un catàleg raonat de la seva obra, ja que tot estava pagat i becat, i quin criteri es va seguir per la selecció dels quadres i a quins propietaris i col•leccionistes es va voler beneficiar (per Tortosa, no es parlava d’altra cosa entre els còrvids que de la possible alça de preu dels quadres d’Arasa). La resposta, possiblement, al segle vinent.