Quan un contempla... es buida.

Al museu R.Gaya, Múrcia.

L’art no es pot manifestar de cap de les maneres davant de gent que no tingui aptituds contemplatives. No obstant, l’art pot estar sense manifestar-se, no li cal manifestar-se per ser. És a través de la contemplació que podem arribar a quelcom tan íntim, tan tancat, tan recòndit. La contemplació és la via, el llenguatge que ampra l’art per poder manifestar-se i ser reconegut per certes persones, certes ànimes, ja que no totes les persones que miren saben veure, ni molt menys contemplar. Només a través de la contemplació podrem a arribar a descobrir. I l’art és, sense cap mena de dubtes, un descobriment... personal.

Quan un contempla... es buida. I aquest buit s’anomena receptivitat que no és altra cosa que una entrega, una entrega que no és altra cosa que una acceptació, un acolliment, una rebuda.