Retrat de Jim, oli/cartró.
Com els antics jueus de Toledo
- els teus pares, tampoc fa tant,
van haver de fugir de Viena -,
injustament expulsats de la seva llar,
del seu poble,
del seu estimat Sepharad i
que passats cinc segles
encara guarden embolcallada
en lli blanc, la clau
de casa seva
- una casa que ja només existeix en el seu cor -.
Així jo guardo
el record de la teva memòria.
Un poema senzill i curt, però ple d'enyor i estimació. Un record per un ésser estimat i a qui vam respectar tots els que vam tenir el plaer de tractar-lo i conrear la seua companyonia.
ResponEliminaM'uneixo a aquesta recordança amable que en du el temps i que ens fa reviure dies passats.
Paquita
Un senzill però emotiu record per una persona estimada i que el temps no pot esborrar de la nostra memòria. Un plaer recordar a aquesta pensona que ens va omplir d'enyor degut al seu bon tarannà i que ens va honrar amb la seua benevolença i el afecte més entranyable.Evocar-lo, ens apropa més a ell, sigui on sigui.
ResponEliminaPaquita