La vall de l'Ebre des de casa.
Avui la vall del riu s’ha llevat un altre cop amb la boirina. I com sempre, penso amb el sendal de Bécquer. Tot i així avui el pensament se m’ha fet corpori. La broma no només seguia la llera del riu sinó que s’agafava als arbres i els embolcallava. Els arrodonia i només deixava endevinar la seves formes. Tot el paisatge tenia un punt escultòric que m’ha fet recordar les damas velatas, les puritas italianes, que tot i la seva blancor marmòria... tenen un punt d’ingravidesa.
En recordo una a Ca Rezzonico d’Antonio Corradini (1668-1752) realment magnífica, en canvi la de Nàpols, a la Cappella Sansevero en lloc d’amagar, velar mostra un cos quasi bé provocador, tot i que la titula La Pudicizia, amb un mugrons durs i marcats que em fan pensar amb les fotos que publiquen, certes revistes, de les models sortint de l’aigua amb la roba modelant el cos (nihil novum sub sole).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada