Apunts del natural, llapis conté/paper.
En el món de l’art és un tòpic, una frase feta, que les nostres obres són els nostres fills i que un cop acabades s’independitzen i viuen una vida pròpia i així fins on un vulgui fent un paral•lelisme simple amb la vida familiar. Un, en canvi, creu que ha de ser tot el contrari: Un ha de ser fill de les seves obres però sense deixar de ser fill dels seus pares i no només per respecte als nostres mestres, sinó per no perdre el nord i per portar la contrària (i marcar diferències) amb els qui desvergonyidament i sense cap mena de pudor enalteixen: al mestre, punyalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada