Benet Espuny

Benet Espuny amb el pare.

Dilluns passat vaig anar amb el pare a veure al sr. Benet. Abans era ell qui sempre venia a casa, ara la seva salut ja no li ho permet. Tots dos són supervivents de la tan explicitada “lleva”. Curiosament, tots dos coincideixen en que tot el que fins ara llegeixen sobre el que va passar al front de l’Ebre, no s’ajusta al que ells van viure. Un, sempre a entès que els historiadors escriuen al dictat.

La conversa, com quasi bé sempre, ha girat entorn els records de Pàndols i Cavalls i després, mirant àlbums de fotografies i retalls de premsa amb articles sobre la seva obra i de les anades i vingudes de Benet per aquests móns de Déu. Per primer cop, vaig veure unes fotografies amb els dibuixos i la realització de les pintures que hi ha a l’església de la Reparació de Tortosa.

Em va donar una còpia de l’escrit que vaig fer, ja farà anys, a l’Estel, quan el Ministeri d’Afers Exteriors va fer una exposició dels becats de l’Acadèmia d’Espanya a Roma. Us en faig més de cinc cèntims.

Benet Espuny. Vista de Roma des de l'Acadèmia, oli/tela.

Acabo de rebre un catàleg magnífic. Està editat pel Ministeri d’Afers Estrangers, l’Acadèmia d’Espanya a Roma, l’Institut Cervantes i la Caixa d’Estalvis del Mediterrani i serveix de presentació de les exposicions que s’han fet a Roma (octubre-novembre de 1999), Madrid (desembre 1999), i en aquests moments a Murcia. El seu títol: TRADICIÓN E INNOVACIÓN EN ROMA, pintores pensionados de la Academia de España 1949 1975.

Són unes 150 pàgines amb més de 50 fotografies en color i altres tantes en blanc i negre. El format és de 26x21, amb una portada desplegable de 80 cm. Una autèntica panoràmica. És una vista de Roma, feta des de l’Acadèmia i datada l’any1950 (encara que va ser pintada l’any 1952). És un oli sobre tela de 94x300 cm i porta la firma de Josep Benet Espuny.

Entenen el perquè d’aquest escrit per parlar d’un catàleg? Que entre tants artistes als qui està dedicat, alguns ja morts, altres amb un èxit comercial considerable, uns quants amb currículum polític, es triï l’obra de Benet Espuny gens amic de capelletes ni turiferari ni caudatari de ningú (disculpeu-me els termes eclesiàstics però, en una ciutat levítica com la nostra m’ha vingut com cullera amb fesol), vol dir que ha prevalgut per damunt de tot la qualitat, de fet, tret característic de l’obra d’en Benet Espuny. I qui estimem Benet Espuny i admirem la seva obra ens alegrem de tot cor.

Tot i així, les autoritats tortosines segueixen negant-li el pa i la sal i, han de ser de fora de casa els qui li donen el que per llei li pertoca: un lloc important en aquest, ara més que mai manipulat, món de l’art, en el qual, els polítics han reemplaçat els antics mecenes. Per altra banda, companys de promoció d’en Benet Espuny tenen a les seves ciutats nadiues tot el suport oficial que es mereixen (Manuel Vilaseñor té un Museu a Ciudad Real i, Andrés Conejo exposició permanent a Murcia). Es posaran mai d’acord els nostres dirigents per fer-li una exposició homenatge? Trobaran lloc i temps per fer-ho? O és que els nostres caps culturals no ho fan perquè, no és políticament correcte gastar diners dels contribuents en un home lliure, que ha passejat amb el seu art (no hi ha manera més noble i enaltidora), el nom de Tortosa per tot el món? Espero que a tots els hi caigui la cara de vergonya, quan un cop mort, vulguin retre-li homenatge. Visca la necrofília !

Mentrestant el poble de Tortosa li ret cada dia el seu homenatge: poques llars d’aquestes terres on s’apreciï la pintura hi manca una obra d’en Benet, sigui oli, dibuix o gravat.

Avui em ve a la memòria una sentència d’en W. Benjamin: “l’important en aquesta vida és aconseguir la glòria sense fama, la grandesa sense brillantor, la dignitat sense sou”.

Sr. Benet Espuny li escau que ni feta a mida. Li la dedico.