Fundación Juan March. Exposició dedicada a les arts gràfique titulada La vanguardia aplicada 1890-1950; no és altra cosa que un monument al que s’anomenava arts aplicades.
La mostra posa al seu lloc el treball d’una generació de dibuixants, dissenyadors, linotipistes que sense cap ínfula es van dedicar a crear uns nous llenguatges visuals que ens ensenyessin a mirar, a veure, a percebre les coses de diferent manera; que es pogués llegir i entendre el missatge sense intermediaris, que fos més entenedor, però sobretot per apropar al gran públic la nova cultura de les arts gràfiques. L’exposició és una manifestació generosa de com es poden educar a les masses en aquest ara anomenat i tan de moda món de las arts visuals.
La Fundació, exhibeix quasi bé 700 obres, des de dissenys originals, maquetes, esbossos, fotomuntatges, llibres, revistes i cartells de tipògrafs i dissenyadors d’uns trenta països penjades a les parets de les seves amplies sales i distribuïdes en unes vitrines modulars, escultòriques, que no fan altra cosa que realçar les peces que s’hi exhibeixen.
Un generós fulletó, 20 pàgines, serveix de guia per no perdre´s res d’una exposició que en guardarem record gràcies al magnífic catàleg editat, autèntica bíblia de les que durant un temps anomenaren, amb un cert to despectiu i paternalista, Arts Aplicades.
A la llibreria de la Fundació hi vaig comprar la biografia de Pío Baroja de José-Carlos Mainer, primer llibre d'una col·lecció de biografies que la Fundació edita amb el títol de Españoles eminentes.
A la llibreria de la Fundació hi vaig comprar la biografia de Pío Baroja de José-Carlos Mainer, primer llibre d'una col·lecció de biografies que la Fundació edita amb el títol de Españoles eminentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada