Model d'ulls blaus (retrat d'Ángeles Santos), 1935,oli/tela, Emili Grau Sala.
Sortint del Prado, quasi bé sempre solem anar pels mateixos carrers, animals de costum; degut potser a la calor que feia ens vam embotir per un carrer, el de Zorrilla, buscant tallar dret i una mica més d’ombra. Un petit aparador amb un quadre que em va cridar l’atenció i música de jazz al piano van convidar-me a tafanejar.
A l’interior, ple d’obres familiars, semblava que no em trobés a Madrid. La galeria, petita, és un homenatge, una mena d’altar, a una família de pintors on hi regna de manera única Ángeles Santos.
El galerista, home de maneres exquisides, va iniciar la conversa sobre la pintora i així vam començar a desgranar els records. L’Escola de Belles Arts amb Grau Santos i Santos Torroella, Maite, les estades a Sitges amb Maloles Rubió, Grau Sala, Pere Pruna, Antonio Santos i per damunt de tots, amb autèntica veneració per part del galerista, Ángeles Santos.
Porto aquí al blog, aquesta estona passada a l’Albert Gallery i penjo un quadre de Grau Sala, model d’ull blaus, que no és altra que el retrat de qui va ser la seva dona, la pintora Ángeles Santos.
Jo he estat a aquesta galeria, amb el "Señor Alberto". Es increible!!!. Té una autèntica pasió per la familia Grau/Santos. Em refereixo a Emili Grau Sala, Angeles Santos i el seu fill Julian Grau Santos. Quan vaig estar a la galeria em va explicar moltiiiisimes coses de la historia de molts del cuadres, com el del "Gitano". Cuandre de Angeles Santos, que va ser pintat a sobre per ella, i que posteriorment van fer una neteja del cuadre, per treure de sota la cara dún gitano. Per no perdre la historia del cuadre, li va deixar un flor a la cara... Es una preciositat. Em va explicar moltisimes coses més... pero aixo ho deixo per un altre dia.
ResponEliminaSalut !.
Josep.