La Real Academia de San Fernando, apart de tenir un museu que d’estar a una altra ciutat, que no fos Madrid, estaria ple de visitants, sol organitzar exposicions temporals prou interessants, quan no imprescindibles. Algunes d’elles curioses, ja sigui pel tema o per l’artista triat. Aquests mesos n’allotgen una de ben peculiar del pintor català Federico Beltrán Massés. Alumne de Sorolla, la seva pintura té reminiscències de Julio Romero de Torres i Zuloaga amb aires decadents i cosmopolitisme de fi de segle amb uns resultats que estan més prop de la sicalipsis que de l'erotisme.
Va triomfar arreu del món retratant al who is who de l’època. El rei Alfons XIII, amic seu, li inaugurava les exposicions. El Papa Pius XII, el rei George VI del Regne Unit, Humbert II d’Itàlia, Jordi II de Grècia, El Sha de Persia, els maharajàs de Kapurtala, la princesa Haag de Dinamarca i tota una rècula de comtes i comtesses, ducs, duquesses, marquesos i marqueses van passar pels seus pinzells. Gent de les finances, empresaris, alta societat i artistes, sent Tórtola Valencia la seva predilecta que va retratar de diferents maneres, fins arribar a Hollywood on de la mà de Rodolfo Valentino, amb qui va intimar, va retratar a tota la jet-set del cel·luloide, la banca i l’empresa.
L’exposició, es deixa veure sense cap ensurt ni molt menys sorpresa, tret dels temes que pintava i com els tractava que no fan altra cosa que demostrar com les modes ja neixen mortes.
Un quadre, amb un arlequí pintat el 1917, titulat L’hora blava em remet a l’exposició de Hopper del Thyssen on s’hi exhibeix el seu Soir bleu (1914) amb un arlequí com a motiu central del tema. Tan lluny i tan a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada