Sobre l'estètica.

Paisaje con fortín, José de Ribera.

En el discurs Una silla para dos Riberas que va fer, quan va entrar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Jesús Aguirre, darrer duc de la casa d’Alba, i que forma part del llibre Altas oportunidades, explica com durant una neteja d’uns quadres que tenien al palau de Monterrey, a Salamanca, van descobrir que eren de Ribera i, possiblement, els únics paisatges que va pintar.

Tot el discurs, com la resta del llibre, és un recull d’erudició i d’anècdotes. Entre elles em va cridar l’atenció la que explica del filòsof Jorge Santayana donant classes a una universitat nord-americana. Conta que va interrompre una de les seves classes al advertir, i tradueixo, a través dels finestrals de l’aula, la bellesa dels arbres propers als qui el sol de la tarda transmutava en lampadari d’un incendi incandescent. “L’estètica és això”, va sentencià sense afegir res més. I va donar la classe per acabada, naturalment.

Per cert, els dos quadres de Ribera són Paisaje con fortín i la seva parella o "pendant", Paisaje con pastores.