L'art està de moda.

Les cireres, detall. Oli/tela.

L’art està de moda. Les facultats de Belles Arts, les escoles de disseny tenen numerus clausus de tanta demanda com hi ha; fins hi tot hi ha un Batxillerat artístic, Déu n’hi do!. Les exposicions mesuren el seu èxit depenent el número de visitants. És rescata autors i obres amb tanta sorollositat i fanfàrria com poca vàlua i els telenotícies tenen un apart, cultural, per les exposicions i els artistes... diferents. Cada grup editorial o periodístic té la seva quadra artística-cultural a la que recolza sense cap mena de pudor, rubor ni fissures en una carrera cap el descontrol dedicant-los-hi pàgines i més pàgines a tot color amb comentaris vacus i retòrics. L’artista, ara, ha de ser mediàtic. Si no hi ha clarins un és mort.

I per damunt de tot, sempre prima l’astracanada, l’acudit, l’estrambot. Les escoles de periodisme continuen tan antiquades com quan es van fundar: segueix sent notícia que l’home mossegui al gos.