Quan es jutja una obra.

Venècia, tramonto, aquarel·la/paper.

Quan es jutja una obra s’equivoca igualment l’erudit que el profà; tots dos gaudeixen de la mateixa ignorància: una il•lustrada, llegida i viatjada, l’altra... pàrvula i domèstica. Un té una ignorància orgullosa, capitalina i titulada; el recolza tota una carrera universitària; l’altra, té una ignorància assumida i per tant humil, pobletana... i un cert punt innocent.