A finals del setanta i principis dels vuitanta solia anar a pintar al mercat, sobretot al del peix i a l'escorxador. Tots els apunts que vaig fer durant aquella època tenien la inocència de l'alumne que ja ha acabat els estudis a la Facultat i que comença a caminar sense ajut.
Aquests dies, fent neteja, he trobat un catàleg on hi reproduïa uns dibuixos fets a l'escorxador i un, diguem-ne, poema dedicat a un mul que estava esperant ser sacrificat i, que vaig publicar juntament amb uns altres degut a la insistència del qui va ser el meu professor-tutor a Belles Arts: Rafael Santos Torroella.
Avui, superada la inocència, ho trec del calaix dels records i ho faig present.
A L’ESCORXADOR DE TORTOSA
Tu i jo sols
dins d’aquell estable,
només la llum, que tu intuïes i aquella olor a sang
únics testimonis immutables.
De tant en tant
per la finestra,
hi treia el cap, curiós, xafarder, un brivall
de petits ulls feréstecs.
Endevines el que faig
em sents bellugar l’eina,
i tu sense moure’t, mansament, natural,
em facilites la feina.
Saps que la vida
avui et fuig,
i a canvi de la meva companyia, noble animal,
m’ofereixes un dibuix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada