Una de les visites al Prado.
No fa pas gaire, em vaig trobar amb la filla d’un amic que ja ha acabat la carrera d’Història de l’Art. Durant els minuts que va durar la nostra conversa em va donar a entendre que estava preparant un màster sobre art contemporani, que no li agradava la pintura i que durant els anys que va està estudiant la carrera a la universitat mai va entrar a cap museu ni va visitar cap galeria d’art.
El que sí va afirmar, categòricament, és que no havia visitat “encara” el Museu del Prado (tot hi que el tenim a un cop de pedra). Això, em va fer pensar en una llicenciada que arbitra per aquestes terres que, un dia compartint xerrameca em va fer saber que encara no havia tingut temps per visitar El Prado, tot hi que havia estat a Madrid per visitar Arco i el Reina Sofía.
No visitar el Prado (qui diu El Prado pot dir qualsevol altra museu que pugui fer-li ombra), respon a les directrius de les pedagogies actuals? A una pauta de les noves escoles? A una opció política? A un intent d’evitar contaminació... malentesament clàssica ?
Desgraciadament, no visitar el Prado, és ja un senyal d’identitat d’aquestes generacions filles de les reproduccions, les diapositives i ara de la Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada