dijous, 1 d’octubre del 2009

El capvespre és l'hora de la pintura. Ticià.

La tumbona de la terrassa, NY,oli/cartró

Aquest capvespre la solpostada ha estat acompanyada d’unes torrellades quasi bé d’altar barroc. El sol, que es filtrava entre la nuvolada il•luminant Mont Caro, donava un ambient religiós, gosaria dir catòlic, a tota la vallada. Mas de Barberans, al fons, lluïa com una moneda i per un moment m’ha fer pensar que podria ser el lloc elegit per poder tancar els ulls i ...començar a veure-hi clar.

Amb crepuscles així és fàcil entendre perquè Tiziano deia que el capvespre és l’hora de la pintura i és clar, ens fan avorrir i rebutjar les postes de sol acolorides, turístiques i kitch amb que l’actual cultura de masses i de la imatge ens enterboleix la vista i els sentits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada