Tortosa des de la torre del Prior.Tortosa no és una ciutat bonica. La bellesa no forma part dels seus encants, que en deu tenir. I és estrany perquè quasi bé totes les ciutats abraçades per rius tenen un encant especial. Però es que Tortosa no viu de cara al riu, sinó d’esquena; mai s’hi ha emmirallat a les aigües de l’Ebre, ans al contrari, les ha utilitzat com a clavegueram.
Tret d’algun racó, algun edifici la ciutat no té res que pugui recordar-se i si en tenia algun una mala gestió municipal o mala cura la desvirtuat per sempre més. Dull old town, així definia Tortosa la famosa Blue Guide americana fa uns quants anys.
Tot i així, a última hora de la tarda, durant les llargues tardes d’estiu, quan el sol ja ha vençut Mont Caro, anant per la carretera, un cop passada la torre d’en Corder hi ha una vista de Tortosa bellíssima.
A la solpostada de cert dies d’estiu la ciutat s’italianitza.
Tret d’algun racó, algun edifici la ciutat no té res que pugui recordar-se i si en tenia algun una mala gestió municipal o mala cura la desvirtuat per sempre més. Dull old town, així definia Tortosa la famosa Blue Guide americana fa uns quants anys.
Tot i així, a última hora de la tarda, durant les llargues tardes d’estiu, quan el sol ja ha vençut Mont Caro, anant per la carretera, un cop passada la torre d’en Corder hi ha una vista de Tortosa bellíssima.
A la solpostada de cert dies d’estiu la ciutat s’italianitza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada