Reflexes a l'Ebre, oli/fusta.
Les notes de paisatge, aquestes petites notes fetes a plain-air, hem de procurar ajustar-les al màxim però sense enfarfegar-les. El paisatge ha de ser vist, viscut i sentit in situ, que ens emocioni i després traslladar-lo a la tela procurant captar de primera impressió allò que només el pintor pot veure. Un cop a l’estudi, deixant que la tela reposi, com els pagesos d’aquestes terres deixen que tot s’assaoni, estudiar-la i procurar, si podem, arrodonir-la. Només així poden, després, convertir-se en obra acabada. I mirar, mirar i mirar perquè la mirada pinta més que un pinzell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada