Pintant, des de l'embarcador de l'hotel.Llegeixo Vida veneciana de William Dean Howells, un diplomàtic americà que quan tenia 24 anys va ser enviat de cònsol a Venècia i allí hi va romandre quatre anys (1861-1865). El pròleg és d’Henry James, amic seu i autor del llibre Italian Hours (en castellà Horas venecianas), on escriu sobre Venècia.
Al capítol primer, que ampra com exordi, ja s’intueix de la manera que el llibre anirà desenvolupant-se i un, se sent feliç d’encertar-la. L’autor, ens fa un símil com espectador d’una obra de teatre a la que va assistir des del prosceni, amb el que serà el seu llibre sobre Venècia. Des del seu particular punt de vista, des del prosceni, va poder veure no només al desenvolupament de l’obra, sinó tot el que ocorria darrera l’escenari i que malgrat veure “el costat més pobre del teatre veient la vulgaritat de les pintures i la irrealitat dels decorats...tot i veure la manipulació de la maquinaria, malgrat la seva inevitable turpitud, l’obra no va perdre ni una engruna del seu encant i que la va gaudir al màxim”.
L’autor, que possiblement havia llegit Stendhal, ens dóna un punt de vista molt més personal i íntim de tot el que, des del seu lloc privilegiat, Venècia li oferia.
“Al regne de la bellesa hi ha una democràcia perfecta i qualsevol cosa ens pot agradar tant com una altra encara que aquesta tingui un origen més baix o una composició més humil”. Una del les moltes frases del llibre que subscriuria.
Al capítol primer, que ampra com exordi, ja s’intueix de la manera que el llibre anirà desenvolupant-se i un, se sent feliç d’encertar-la. L’autor, ens fa un símil com espectador d’una obra de teatre a la que va assistir des del prosceni, amb el que serà el seu llibre sobre Venècia. Des del seu particular punt de vista, des del prosceni, va poder veure no només al desenvolupament de l’obra, sinó tot el que ocorria darrera l’escenari i que malgrat veure “el costat més pobre del teatre veient la vulgaritat de les pintures i la irrealitat dels decorats...tot i veure la manipulació de la maquinaria, malgrat la seva inevitable turpitud, l’obra no va perdre ni una engruna del seu encant i que la va gaudir al màxim”.
L’autor, que possiblement havia llegit Stendhal, ens dóna un punt de vista molt més personal i íntim de tot el que, des del seu lloc privilegiat, Venècia li oferia.
“Al regne de la bellesa hi ha una democràcia perfecta i qualsevol cosa ens pot agradar tant com una altra encara que aquesta tingui un origen més baix o una composició més humil”. Una del les moltes frases del llibre que subscriuria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada