El teatre no es fa per contar coses sinó per canviar-les

Amb Juanito i Maria

Setmana distreta. Dimecres el matrimoni X, després de tants anys. Dijous, X amb la seva dona. X és pintor i cosa estranya, en aquestes terres, va per lliure; això vol dir que pinta, que treballa i que cerca honradament la seva parcel·la d’autenticitat. Possiblement, ja l’ha trobat perquè la seva conversa mesurada, pausada... calmada mig ho dóna a entendre. La seva dona, amb qui vaig coincidir uns anys a l’Escola d’Art de Tortosa, no va de res, ni d’artista consort i això encara s’agraeix més. Hem quedat per a veure’ns de nou un cop tornin de viatge.
Divendres al matí una altra visita, per fer petar la xerrada, del matrimoni X; ell és ceramista. Em van portar un collitó (un cistell) ple de verdures del seu hort, llustroses com ceràmiques envernissades, de faiança i figues que invitaven a pintar-les.
Ahir, van venir a passar el dia Juanito i Rosa amb la Maria. Tenien de passar el cap de setmana però un inoportú constipat de la Rosa ho va reduir al diumenge. Després de dinar varem picotejar El Rei Lear amb Ian McKellen, que Fernando va portar del seu viatge a Londres, per meravellar-nos de la dicció i la pronuncia; gaudir del autèntic paladeig del text.
Després, ja de peus a terra, varem estar llegint, assajant, buscant el to per intentar posar en peu L’informe per a una Acadèmia de Kafka que m’agradaria fer per finals d’any i així acomiadar amb els alumnes l’any Darwin.