De Velázquez, retolador i aigua.De Hamlet tothom espera l’inici de l’acte 3r. A la 1ª escena hi ha el seu conegut monòleg que fa que qualsevol auditori deixi de respirar per una estona i que fins hi tot, és clar que exagero, fa que se’ns pari el cor.
Després, entra Ofèlia a escena i comencen els retrets mutus. Where’s your father ? On és el teu pare? li pregunta Hamlet. At home, my lord li contesta (a casa, senyor). I a continuació Hamlet li amolla la que per mi és una màxima que hauríem de seguir la majoria de la faràndula artística: Let the doors be shut upon him, that he may play the fool nowhere but in’s own house. (Doncs tanqueu-li les portes, perquè així només pugui fer l’imbècil a casa seva).
Després, entra Ofèlia a escena i comencen els retrets mutus. Where’s your father ? On és el teu pare? li pregunta Hamlet. At home, my lord li contesta (a casa, senyor). I a continuació Hamlet li amolla la que per mi és una màxima que hauríem de seguir la majoria de la faràndula artística: Let the doors be shut upon him, that he may play the fool nowhere but in’s own house. (Doncs tanqueu-li les portes, perquè així només pugui fer l’imbècil a casa seva).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada