Tomba de Juli II a San Pietro in Vincoli.
Avui, toca anar a Sta. Maria Maggiore. Els frescos de Reni de la capella Paulina bé valen una visita. L’àngel i Sant Gaietà amb el nen de Bernini i la seva tomba, d’una sobrietat i senzillesa inesperada, al costat dret de l’altar major, són de contemplació obligada. Tot el sòl de la basílica és una autèntica meravella feta amb marbre estil cosmatí, tan comú a la major part de les esglésies romanes.
Passejant, trencant per carrerons que cada cop s’estrenyen més i s’empinen fins arribar a unes escales, on hi creixen herbes i matolls, que un cop pujades, passant per baix d’un arc, fem cap després de guiar-nos per l’instint, a la lluminosa plaça on a l’esquerra la façana arcada de l’església de San Pietro in Vincoli, de curiosa i al menys diferent arquitectura exterior, reflecteix al sol del "tramonto" romà. Hi ha poca gent per la plaça i a dins, un cop acostumats a la penombra, comprovem amb alegria que l’església és quasi bé buida. Al fons a la dreta, la tomba de Juli II refulgeix.
La figura de Moisès, girat el cap vers la porta que sembla que ens doni la benvinguda amb la seva profunda mirada, seu imponent al centre del mausoleu que no fa altra cosa que ressaltar la seva... innata dignitat. I com més l’admirem més prop es deixa sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada