El retrat de la Teresa ja està enllestit. El que en un principi va costar després va anar entonant-se. Degut, possiblement, a que vam començar el retrat a la tarda quan la llum dintre de l'estudi era esmorteïda i les ombres massa dures, sense cap mena de transparència. La llum de gener té això. Les ulleres (hauria de dir artefactes), de conxa negra, tampoc ajudaven a endolcir una mirada viva, lluminosa que la grisalla dels cabells tenyien de seriositat.
Abans de Nadal, vam fer alguns apunts al carbó i a la sanguina, per familiaritzar-nos-hi. Les festes i altres imprevistos van endarrerir el fet que ens posessim a treballar en el que seria la pintura definitiva. Una tarda de gener vam començar a treballar l'oli, després de triar el foulard que portaria al coll per donar-li reflexes de color. Definitivament, vam decidir acabar-lo un matí per poder tenir una llum constant durant més estona.
Una de les condicions que em va posar la model va ser que no volia un retrat ni acabat ni pintat.
Retrat de Teresa, oli
La desgràcia d’un pintor no és, com molta gent pugui pensar, no ser reconegut ni vendre quadres. És no poder triar el seu client. Quina pena que un quadre que estimem vagi a parar a mans d’un imbècil !.
L’important no és intentar fer una pintura nova, moderna, actual sinó fer pintura. Una altra cosa seria fer una caricatura, una il·lustració o un mocador per a Paco Rabanne, com molt bé va dir Ramón Gaya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada