Miravet, Joaquim Mir
Joaquim Mir té una antològica organitzada per La Caixa a poques passes del MNAC on hi ha una altra antològica de Sorolla patrocinada per la CAM. Les caixes mostrant el seus poderios culturals i polítics. És una coincidència que les dos exposicions coexisteixin en el temps o són contraatacs? Sigui el que sigui en aquest cas no guanya la banca, guanyem els contribuents: d’una tacada dos exposicions i de franc.
Dos pintors que van coincidir en el temps, tots dos mediterranis (per emprar paraula que s’estila), de pinzellada ampla, ajustada, destra i precisa. Paisatgistes del natural, o plain air que queda més chic. Bé, de l’escola de Barbizon (per entendre’ns) i, sobretot, retratistes de mirada encertada i indulgent, ja fos en tècniques seques o humides. A l’entrada de l’exposició de Sorolla hi ha un retrat seu, dibuixat al carbonet per Mir que és extraordinari.
De l’exposició, remarcaríem els quadres de col·leccionistes que no s’havien exposat en altres mostres de Mir. Sempre s’agraeix veure obres que desconeixíem o que només haviem vist en foto. I eliminaríem algunes peces que es noten col·locades por “ser vos quien sois”... el col·leccionista, tot i que també va bé, i sobretot anima, veure coses dels grans que no estan ni mig bé (ni els bons poden encertar-la sempre).
Un tema de Miravet, on Mir hi va passar uns quans mesos pintant (sep/des del 1929 i feb/abr del 1930), mostra la llum, única, de la solpostada sobre el riu mentre que per les muntanyes de Tivissa ja hi surt la lluna plena. Llàstima que no s’hi mostrin els quadres sobre l’Ebre: Fantasia de l’Ebre I, Fantasia de l’Ebre II i Novembre, amb el quals va obtenir la medalla d’honor de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid l’any 1930.
El catàleg de l’exposició, massa car i això que no és ni de tapa dura.
Dos pintors que van coincidir en el temps, tots dos mediterranis (per emprar paraula que s’estila), de pinzellada ampla, ajustada, destra i precisa. Paisatgistes del natural, o plain air que queda més chic. Bé, de l’escola de Barbizon (per entendre’ns) i, sobretot, retratistes de mirada encertada i indulgent, ja fos en tècniques seques o humides. A l’entrada de l’exposició de Sorolla hi ha un retrat seu, dibuixat al carbonet per Mir que és extraordinari.
De l’exposició, remarcaríem els quadres de col·leccionistes que no s’havien exposat en altres mostres de Mir. Sempre s’agraeix veure obres que desconeixíem o que només haviem vist en foto. I eliminaríem algunes peces que es noten col·locades por “ser vos quien sois”... el col·leccionista, tot i que també va bé, i sobretot anima, veure coses dels grans que no estan ni mig bé (ni els bons poden encertar-la sempre).
Un tema de Miravet, on Mir hi va passar uns quans mesos pintant (sep/des del 1929 i feb/abr del 1930), mostra la llum, única, de la solpostada sobre el riu mentre que per les muntanyes de Tivissa ja hi surt la lluna plena. Llàstima que no s’hi mostrin els quadres sobre l’Ebre: Fantasia de l’Ebre I, Fantasia de l’Ebre II i Novembre, amb el quals va obtenir la medalla d’honor de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid l’any 1930.
El catàleg de l’exposició, massa car i això que no és ni de tapa dura.
Els de la impremta m'acaben de donar les proves de com quedarà el cartell per a la confraria. Penso que han fet un bon treball. Respectant les mesures de l'aiguada hi han sabut colocar el texte d'una manera que armonitza amb la pintura, enfatitzant-la. Els colors han sortit prou encertats, tot i tractant-se d'un cartell, ja que és prou difícil aconsseguir una reproducció amb tots el matissos que pugui tenir una pintura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada