El joven Van Dyck és el títol de la magnífica exposició que el museu dedica a aquest artista que a l’edat de 22 anys ja havia pintat i de manera mestre més de 160 quadres. El pintor, no satisfet amb la seva formació, partia cap Itàlia per aprendre dels clàssics, (sobretot Ticià de qui sembla ser va comprar 17 quadres) ja que hom creu que volia oblidar la influència de qui era el seu mestre: Rubens, el qual meravellat del talent del seu deixeble, pintaven els quadres plegats fins l’extrem de fer constar sota documents que les obres les pintava el mestre Rubens amb l’ajut de Van Dyck. Tal va ser l’entente entre mestre i alumne que s’intercanviaven esbossos i temes per pintar, així podem admirar apunts de Van Dyck desenvolupats per Rubens.
La mostra és una autèntica golosia de 50 pintures i 42 dibuixos d’un pintor que als 19 anys ja va entrar a formar part, de manera independent (avui diríem autònoma) del gremi de pintors d’Ambers, la seva ciutat nadiua i que fins la seva mort no va fer altra cosa que viatjar i pintar per totes les corts europees, per poder complaure amb el seu art a qui el reclamava.
Com sol ser costum, s’ha editat un catàleg de l’exposició molt complert i exhaustiu que si l’afegim amb el que es va publicar fa uns mesos, Van Dyck en España (2 vol Ed. Prensa Ibérica), de l’especialista en pintura flamenca Matías Díaz Padrón, els qui ens agrada la pintura del mestre holandès podem gaudir d’uns bons llibres de consulta.
Si tenim en compte que Van Dyck va viure només 42 anys hauríem d'entendre que tota la seva obra és fruit de la joventut i hauríem, potser, de retitolar l’exposició: L’adolescent Van Dyck.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada