Admirant La flagelació de Sebastiano del Piombo.
Roma, a primera hora del matí des de San Pietro in Montorio, ofereix una vista espectacular. Hem anat a visitar l’Acadèmia d’Espanya per deixar-hi el catàleg de la darrera exposició en vida de Benet Espuny. Benet va ser resident a l’Acadèmia durant 4 anys i crec que el catàleg de l’exposició que li va dedicar el Departament de Cultura de la Generalitat de les Terres de l’Ebre a Tortosa, havia de ser a la biblioteca d’un lloc que va marcar per sempre, no només la pintura i l’obra de Benet, sinó la seva vida. Com se li il•luminava la cara quan parlava de l’Acadèmia.
Traspassar les portes de la institució, l’atenció amb que ens van atendre, passejar per l'atri, visitar l’església, en penombra; l’olor de cera i de flors mig pansides, possiblement d’un casament, em va fer pensar amb la desgraciada Beatrice Cenci, enterrada allí i que dies abans havia admirat el retrat que li va fer Guido Reni, al Palau Barberini. I como no, Stendhal i les seves Cròniques italianes. Admirar La flagel•lació, de Sebastiano del Piombo, un oli pintat al mur seguint un disseny del seu mestre i amic Miquelàngel; els frescos de Vassari i reconèixer-lo autoretratat amb hàbit negre. Daniele da Volterra és l’autor del Baptisme de Jesús que decora una de les capelles.
En aquell ambient de recolliment, un, tracta d’imaginar l’altar major amb La transfiguració de Rafael i en lloc de La crucifixió de sant Pere (pintat per Camuccini), l’original de Guido Reni i que tots dos es poden admirar a les col•leccions del Vaticà. La má del gran Bernini també hi és: d’ell és el disseny de la capella del marquès Marcello Raimondi.
Poder gaudir de la bellesa senzilla i colpidora del Tempietto del Bramante, que com diuen els romans, fou “incastrato” nel cortile del monastero di San Pietro, obra cabdal de l’arquitectura renaixentista.
Amb certa recança, després de vagarejar pels voltants, ens acomiadàvem de l’Acadèmia i escales avall, seguint el via crucis de ceràmica policromada del escultor becari Carmelo Pastor, entre murs enjardinats, vam començar a gaudir d’un Trastévere ple de roba estesa, motos aparcades a munts, andròmines de tota mena, lluminós, bigarrat, colorista i atrotinat, però d’una bellesa que en cap altre lloc com Roma pot tenir la deixadesa i la pobresa. Rodant pels carrerons, tafanejant, entrant als patis, pujant i baixant escales, vam anar al palau Corsini.
Real Academia de España en Roma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada