La unitat i el conjunt.

El gal ferit.

Un, quan viatja, sempre espera veure una sèrie d’obres, les quals la majoria de vegades, són el motiu del viatge, és a dir que si no es poden admirar més valdria no haver fet les maletes. A vegades, sol passar que arribes al lloc i la peça que ha promogut la sortida no està visible. Restauracions, préstecs a altres museus, vagues imprevistes, deixadesa per part del museu, o el lloc on està l’obra, de no donar una informació fiable (la de Oriola, per visitar el Velázquez és la més flagrant), etc. etc. fan que arribis al lloc i pateixis la més gran de les frustracions. Durant aquest viatge a Roma, alguna de les peces ha estat impossible admirar-les, i em podreu dir, carregats de raó, que a Roma el que sobra és material però un no cerca el conjunt sinó la unitat, no perquè triï, que també, ja que el gust igual que la memòria es sol fer selectiu, sinó perquè així gràcies a la unitat s’entén millor el conjunt i conseqüentment, la unitat... sobresurt. Això fa que sigui única.