La parra verge, detall. Oli/tela.
Després de tots els anys que porto pintant he arribat a una conclusió, que possiblement no és important però crec que té que veure amb la manera que pinto: la memòria. Visitant museus i exposicions he comprovat que també afecta a altres pintors i ja se sap que mal de molts -en aquests cas uns quans-... consol de tontos.
Quan pinto, sóc desmemoriat; això vol dir que quan em poso a pintar no sé mai com me’n sortiré. Que no recordo mai com he pintar el quadre anterior i encara que un està sempre pintant els mateixos temes, al començar un quadre estic en blanc, com la tela.
Hi ha pintors metòdics, n’hi ha mecànics. Alguns són imaginatius, altres operaris, d’altres gestuals... i així fins acabar els adjectius.
N'hi han -es poden comptar ambs els dits d'una mà- que pinten, com diuen els castizos, a la buena de Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada