Albada a Venècia, aquarel·la/paper.
Henry James, va recollir en un llibre, Italian Hours, la seva passió per Italia. Aquests dies he llegit una edició que titulada El amante de Italia, n’és un recull, una tria.
Al llegir-lo en un altre idioma, lògicament, sembla un llibre diferent encara que la memòria, cada cop més minsa, també ajuda a que ho sembli. La lectura m’ha portat a recordar unes quantes sensacions que semblen comunes a qui visita la ciutat i que, per suposat, no en vaig ser aliè.
Diu l’escriptor que Venècia no és lloc que afavoreixi a la concentració i que li costava asseure’s per escriure. Què no dir d’un pintor? Com agafar els pinzells i copsar la primera llum de l’albada amb un plugim que no feia altra cosa que nacrar la llacuna?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada