L'art i la retòrica

Gessamí, aquarel·la/paper.

Desafortunadament, el món de l'art sol anar massa de la mà de la retòrica fins a tal punt que moltes vegades l'obra sobrepassa, en aquest camp, a la crítica. Goethe al seu Faust ens digué: "si vols dir quelcom seriosament, no hi calen exhibicions retòriques". Actualment, l’historiador d’art Ernest H. Gombrich ens diu: "amb una mica de verbositat, és facilíssim fer que la gent admiri quelcom que en realitat és més bé trivial, i en certa manera és el que fem els historiadors d’art, encara que caiem en el perill de la retòrica. Per nosaltres és molt senzill improvisar un discurs sobre qualsevol tema i això és el que fa la gent que treballa en art contemporani. Però això denota certa manca d’honradesa; el pintor Reynolds, recomanava sentir plaer fins que un el senti de veritat. És espantós i també ho és quan prop queda la impostura de l’autèntica creativitat. No crec que Duchamps, per citar-ne un, fos un impostor, però sí que era un bromista, i un home molt intel•ligent. No tinc cap objecció a qualificar d’art la seva obra si sabem a que atendre’ns. És una mera convenció ".