Amazona, oli/tela.
En art, la bellesa només és antagònica a la pressa. Així acabava el post anterior. Crec que hauria d’explicar-ho perquè sinó només seria una frase, una sentencia més o menys afortunada (com tantes altres) però... buida.
La bellesa tot i manifestar-se externament no és superficial i això fa que no se la percebi a la primera ullada ni a corre-cuita i la que equivocadament creiem descobrir així, acaba embafant-nos i decebent-nos demostrant, per tant, que el que havíem descobert no era altra cosa que un enlluernament i els enlluernaments són fugaços, instantanis i efímers mentre que la bellesa és perenne.
És en el nucli on s’origina la bellesa i aquesta aflora i es deixa veure a qui sense cap mena de prejudicis estètics... espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada