Museu Ramón Gaya, Múrcia.
Cap de setmana dedicat a Ramón Gaya. Anada a Múrcia per veure les exposicions que en commemoració del centenari del seu naixement se li dedica. A la tornada, parada a l’IVAM de València que també s’ha unit als homenatges amb una exposició titulada Homenaje a la pintura.
Un, que creu haver-ho vist tot de Gaya m’he quedat bocabadat de la quantitat d’obra que no coneixia i com encara em sorprenc tornant a veure quadres que ja formen part de la meva col•lecció de clàssics de Gaya i que com més els admiro, més coses hi descobreixo.
Al museu, a part de la col•lecció permanent (que canvia sovint), hi ha una exposició monogràfica, a la planta baixa, dedicada al paisatge que és tota una lliçó de com un pintor ha de mirar i copsar el “plain air”. Després, al Museu Salzillo per admirar l’exposició de temes religiosos El silencio del arte. Imaginava poder admirar els quadres que Gaya va fer de moltes escultures de Salzillo juntament amb les talles. La última cena on hi ha el durmiente estan restaurant-la i em vaig quedar amb les ganes, tot hi així vaig agrair poder admirar el San Juan des de diferents punts de vista, això sí quasi vigilats pels vigilants, possiblement estranyats que algú a quarts de set d’una tarda xafogosa de juliol fos al museu.
Decepció i ja van... he perdut el compte, a Oriola. Ni la guàrdia urbana, ni els d’informació saben que tenen un velázquez ni fan res perquè es pugui tornar a veure, com abans, a la sala del museu diocesà (una senyoreta molt amable ens va dir que estava embalat, esperant a que el pengessin i que possiblement a l’octubre ja es podria visitar). Com recordo, en èpoques d’estudiant amb la Maloles, pintant des de d’alt al túnel la vista d’Oriola i el seu palmerar i després admirar el quadre de Velázquez, en una sala que un mossèn amabilíssim ens va obrir i després de fer petar la xerrada ens va dir que ens deixava sols perquè així poguéssim admirar-lo millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada