Iris, aquarel·la/paper.
A la bellesa, sempre se l’ha vinculada amb l’art. Fins que van arribar certes avantguardes que reivindicaven tot el contrari... encara que en el fons intentaven mostrar-nos la seva bellesa. Una bellesa... diferent, vista i sentida amb altres ulls i sobretot personal, trencant amb els cànons establerts i sobre tot acadèmics (un diria academicistes). Gràcies a aquestes noves mirades l’àmbit de la bellesa es va ampliar i, un podria afegir que es van trobar diferents maneres d’entendre-la, copsar-la i gaudir-la. Fins i tot varem poder començar a trobar-la on no n’hi havia. El que s’havia considerat lleig, poc estètic, va començar a formar part de l’art i a la lletjor se la va a començar a trobar intrínsecament bella.
En art, la bellesa només és antagònica a la pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada