Pintura a l'oli de Miquel Paton.
L’amic Miquel Paton té una exposició de pintures de petit format a Tortosa; és al Taller Cinta Dalmau del carrer ciutat nº 7, al passatge Franquet, i romandrà oberta fins a finals de juliol.
Com que no vaig poder anar-hi el dia de la inauguració hi he anat aquest passat divendres i hem fet petar la xerrada.
La mostra m’agradat més pel que he vist de diferent que pel que ja coneixia. La pintura de Miquel no és pintura per trobar-hi canvis, apreciables a primer cop d’ull, sinó que és una pintura, com el seu autor, de fluctuacions internes, callades, reposades, sobretot meditades i molt íntimes. Fidel a ell mateix, a uns coneixements, a uns principis, la seva pintura pot portar al qui la mira precipitadament, a creure erròniament que té un mateix estil i que no canvia: i l’espectador poc avesat pot pensar que vist un quadre ja pot reconèixer la mà de l’autor en altres i el que és encara més incert, vistos tots.
Aquestes peces, la majoria, de petit format ens endinsen, si encara no ho havíem fet, en tot un món oníric que sense perdre lucidesa ens farà gaudir, sempre de la mà del pintor, d’una manera personalíssima de conèixer i sobretot d’estimar el Delta. El pintor, sense vantar-se, d’una manera senzilla, ens mostra, cuidant el detall fins extrems que semblen... naturals, una obra treballada, sentida, personal i madura en el contingut i amb el continent; tot forma part del mateix món interior de l’autor que no deixa res a l’atzar ni molt menys a la improvisació.
Un cop coneguda l’obra de Miquel Paton, tothom que visiti o visqui en aquesta planícia aquàtica podrà gaudir-la a través d’uns altres ulls però sobre tot d’una altra sensibilitat, que sense adonar-se es farà seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada