La mirada de Gimeno.

Frances Gimeno, autoretrat, detall.

La galeria Anna Ruiz de Barcelona exposa fins a finals de juny obres de Francesc Gimeno i per celebrar-ho han editat un catàleg, més que digne, on hi reprodueixen els dinou quadres que mostren.

Alguns diaris se n’han fet ressò i entre ells destaco el de Tarragona que acaba la seva crònica dient: ...las obras del pintor Francesc Gimeno va orientada a los grandes coleccionistas. Y es que, al margen del precio, la pintura del artista destaca por no ser agradable, sino más bien dura. Poco que ver con los paisajes bonitos. Gimeno fue un artista marcado por vivir en la probreza que practicaba trazos bastos y texturas ásperas.

D’això, en podríem dir que és escriure del que un no sap.

Pocs pintors hi hagut a Catalunya com Gimeno, amb pinzellada poderosa, ajustada i segura, que a més a més valora i mai resolt un quadre... a les braves, encara que sigui una nota, un apunt, un esbós; que no tria mai temes anecdòtics i que fa pictòric tot el que toca. A Gimeno, per definir-lo amb poques paraules podríem dir que la seva mirada estava feta per a la pintura. Fins hi tot, els seus dibuixos són... pictòrics.