Benet Espuny.

Església de la Reparació, Tortosa. Benet Espuny.

S’està preparant una exposició de Benet Espuny i com que ja s’ha corregut la veu estrany és el dia que no em trobi algú (i això que no surto) o que no em truquin per preguntar-me si en sóc sabedor. Possiblement, saben que ho sé, però volen confirmar-ho perquè sinó seria una mica com el banyut de la història. Bé, acudits apart, aquesta primavera és parla, pel que em fan sabedor, de Benet Espuny. Ara li toca a ell, com altres temporades ha tocat o tocarà a altres. En un món tan petit com aquest (per tenir-la al costat, tan propera, tan familiar) creiem, per desgràcia i erròniament, que tenim una cultura minsa o el que és pitjor... casolana i oblidem que només sent de poble podem arribar a ser cosmopolites; que estant arrelats al nostre territori podem traspassar fronteres; que sent propers és quan podem arribar més lluny.

I ara, només voldria remarcar una cosa i que podria ser vàlida en qualsevol altre àmbit on hi ha un protagonista: Es parla molt d’ell, però no amb ell que al cap i a la fi és el que compte i val.