Benet i Jornet.

Amb Benet i Jornet i Marta Manzanares; que n'erem de joves.

Aquesta setmana, a La contra de La Vanguardia, Benet i Jornet contesta a les preguntes del entrevistador que com a titular ha triat: “Em moriré sense haver escrit una sola cosa decent”.

Vaig conèixer Benet i Jornet durant les jornades teatrals de Llorenç del Penedès, al març del 93, on hi varem participar en una taula rodona sobre el teatre a Catalunya. Allí, ja em va semblar un home senzill, quasi bé casolà i sobre tot amb les idees molt clares de qui era i que feia. L’èxit mediàtic, pel que llegeixo, no l’ha canviat. Per aquelles èpoques, amb el grup de teatre La Ringa de Xerta, li estàvem muntant Revolta de bruixes.

Tota l’entrevista em porta records de les trobades teatrals, uns amateurs, altres no; uns propers i altres...absents. Benet i Jornet, tanca l’entrevista amb una frase que el defineix com a escriptor i com a persona: És que el teatre em torna boig.