Per un Homenatge a M.Proust, aquarel.la. Detall.
El cel ennuvolat m’ha impedit gaudir d’aquestes darreres nits de lluna plena. No he pogut veure com vessava el seu càntir de llet per tota la vall del riu i retallava els xiprers del jardí dibuixant la seva ombra transparent. Tot hi així, un matí, encara fosc, des de l’estudi amb el seu finestral emmarcant-la, vaig gaudir uns instants d’ella abans no amagués darrera la serralada dels Ports la seva blanca claror.
Paul Verlaine, va escriure un poema dedicat a la lluna: l’hora exquisida, que va musicar Reynaldo Hahn i que grans veus han inclòs en el seu repertori. Sento no poder fer-vos escoltar una gravació on Hahn la canta acompanyant-se al piano. Un, intenta imaginar-se a Marcel Proust, gran noctàmbul, amb el seu amic Reynaldo deambulant per paratges banyats amb la claror de la lluna que tant els agradava, plegats però cadascun amb la seva dèria creadora, cercant tema per al seu art.
L’heure exquise, Paul Verlaine
La lune blanche
Luit dans les bois;
De chaque branche
Part une voix
Sous la ramée...
O bien aimée.
O bien aimée.
L’étang reflète,
Profond miroir,
La silhouette
Du saule noir
Où le vent pleure...
Rêvons, c’est l’heure.
Rêvons, c’est l’heure.
Un vaste et tendre
Apaisement
Semble descendre
Du firmament
Que l’astre irise...
C’est l’heure exquise!
C’est l’heure exquise!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada