Monòlegs

Aigua per a Giordano Bruno, tèmperes/paper

No només són infructuosos els monòlegs, sinó que vicien i els vicis llasten i són una porta oberta a l'ociositat, que a diferència de la mandra, sol ser improductiva i condueix a la peresa. La mandra sol anar associada a un estat d'innactivitat física i mental conscient, volutiva i per tant sota control, és un paréntesis, una parada per recuperar ànims, una manera de clarificar les idees, d'airejar els pensaments, de fer dissabte mental. L'ociositat no fa altra cosa que enterbolir, en lloc de regenerar, de justificar una actitud en lloc d'esperonar-la o questionar-la que el cap i a la fi és el que fa que el món de les idees i de la creació continui viu.