diumenge, 17 de febrer del 2013

Jean Siméon Chardin

El somni de Jacob de Ribera, tèmpera/paper

Les tardes dels diumenges solen transcórrer tranquil·les, si no tenim en compte els trets que alguns mal anomenats caçadors solen disparar al costat mateix de casa que trenquen sobtadament la quietud de la lectura i neguitegen al Boss i a la Reina que senten com envaeixen els seu espai íntim.
Avui, llegint el catàleg de l'exposició que el museu del Prado va dedicar a Chardin l'any 2011 i veient els seus bodegons amb perdius, conills i llebres sembla que els trets, a cau d'orella, no molestin tant.
La mateixa exposició quan va ser presentada a Ferrara duia un encertat subtítol: il pittore del silenzio i és que tota la seua obra naix del silenci i ens submergeix en ell, i qui ama el silenci pot escoltar el seu interior que és on hi rau la veritat més clamorosa.
La pintura de Chardin va ser motiu de debat per part dels intel·lectuals de l'època que ja apuntaven maneres de fer crítica com si seguissin un manual a l’ús, entre ells Diderot que no tenia cap empatx de dir que de la pintura de Chardin no s’entenia res. En canvi, la subtil Mdme. du Deffand, contraposant el pensament del filòsof,es limitava a dir: Tinc la facultat de sentir, no la de comprendre, en una molt encertada definició de com s’ha d’admirar una obra d’art. Possiblement, una de les opinions més aconseguida i planera, emesa més de cent anys després, sigui la de Marcel Proust: Si el que veieu als quadres de Chardin, de sobte us sembla bell, és perquè abans li ho havia semblat a ell tant com per pintar-ho.
Repassar el catàleg, reveure la seua obra, reafirma la impressió d'un home senzill, amant del que feia i sobretot... respectuós. Aquesta és, crec, la idea que se'n pot extreure admirant la seva obra: un gran respecte pel que feia i pel que pintava. Coses senzilles, quotidianes, sense pretensions que la seua mirada enaltia i la seua mà copsava com si estigués pintant a un monarca. 
I si teníem algun dubte sobre la seua senzillesa i naturalitat només cal contemplar el seu autoretrat amb visera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada