Aquestes darreres festes com que he tingut l'exposició oberta, hi he anat algunes tardes. Allí m'hi he trobat amb amics, que tot hi haver vist els quadres a casa, la majoria d'ells mentre els estava pintant o en el procés de "reflexió", han volgut passar-se per la sala com a mostra d'amistat, de recolzament. Alguns han vingut de lluny i uns quans, desafortunadament, han trobat les portes tancades ja que no s'han respectat gaire els horaris d'apertura.
La norma a seguir ha estat quasi bé la mateixa amb tots: fent petar la xerrada, hem anat passejant per les sales sense donar massa importància als quadres, no fos cas que ens distraguessin del que en veritat importa: veuren's i xerrar i com ja sol ser habitual a casa, els olis, aquarel·leles i dibuixos solen ser... testimonis de la nostra trobada.
I no s'ha de malinterpretar aquesta actitud, ans al contrari perquè la majoria, molts d'ells sense saber-ho, però possiblement intuint'ho, han estat partíceps del que durant tots aquests darrers anys he fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada