diumenge, 29 d’abril del 2012

Un escrit pel Diari

Les abelles sempre enfeinades no paren amb les paperines.


El pintor Àngel Algueró em va demanar que li fes un escrit, que acompanyat pel d´un altre, publicarien al Diari de Tarragona. Durant un mes, crec, el diari parla del pintor i aquest regala una obra que serà rifada entre els lectors que guardin els cupons que han de retallar cada dia.
Un cop vaig enviar-li l’escrit, a volta de correu em va demanar que el fes més llarg ja que semblava curt per als que s’encarreguen de la confecció de la pàgina. No em va agradar gaire haver de canviar el que ja estava fet i si li hagués dit el que en pensaba, possiblement el pintor no ho hagués entès. Els diaris, solen retallar els escrits per on volen, sense respectar res i, la majoria de vegades, canviant el sentit de la frase o cometent alteracions que enfosqueixen el que en realitat un volia dir. Tot i així, vaig allargar-lo.
Fa uns dies vaig rebre un mail amb el que el diari ha publicat. De l'escrit en català, que l’han traduït, com si el diari es publiqués fora de Catalunya, han publicat quatre ratlles esparses.
Us afegeixo l'enllaç per si teniu curiositat per veure fins on ha arribat la retallada.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Caravaggio i la crítica



Estic llegint la darrera biografia de Caravaggio de l'historiador i crític d'art anglés Andew Graham-Dixon. A les solapes hi ha un recull de les crítiques rebudes i no poden ser més elogioses; també ens assabenta de que l'autor ha esmerçat 10 anys en completar-la. 
La primera biografia del pintor la va escriure un metge de Siena, Giulio Mancini, que va conèixer l'artista a Roma al 1592 i el va tractar durant uns anys, entre 1595 i 1600.
Al primer capítol llegim que una de les millors biografies la va escriure Giovanni Baglione un pintor contemporàni seu i amb el que es va relacionar durant els anys 1061 i 1606 i que després de barallar-se, Caravaggio va llogar sicaris perquè el matessin.
És a la tercera biografia del pintor publicada al 1672, més de 60 anys després de la seva mort, pel antiquari i teòric de l'art Givanni Pietro Bellori, on hi llegim coses que ens criden l'atenció. 
Acusava a Caravaggio del que el pintor es vantava: de ser l'únic imitador fidel de la natura, i afegia: malgrat tot li manca "invenzione", decoro i "disegno" (dibuix) i ignora la ciència de la pintura. I ho rematava dient: en el moment que el model desapareixia, la seva mà i la seva ment es buidaven (sortosament, podríem afeigeix-hi).
Bellosi també afirma, càndidament, que Caravaggio va començar, sent fill de paleta, aglutinant la cola per alguns pintors que pintaven al fresc i entra aquí a cometre l'error que solen fer la majoria de teòrics de l'art ja que la pintura al fresc no necessita coles per fixar-se, el pigment s'aplica damunt una fina capa de calç morta i quan aquesta vitrifica el fixa.
I ara, tornant a que el pintor no tenia creativitat, ni falta que li feia.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Dia de sant Jordi





Avui, diada de sant Jordi, porto al blog unes roses casolanes, collides a primera hora del matí quan encara l’aigualera perlava els seus pètals. Totes diferents i amb unes tiges no gaire llargues i espinoses però intensament perfumades.
Així us les ofereixo, trieu la que més us agradi i feu-vos-la vostra.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Art, artistes i ...gustos



El darrer dominical de La Vanguardia porta una entrevista a Mario Vargas Llosa que gira al voltant de la publicació del seu últim llibre La civilización del espectáculo, un assaig on el premi Nobel reflexiona sobre la cultura i la seva frivolització i degradació.
A una de les preguntes contesta sense embuts d'aquesta manera: "...una obra de arte vale lo que vale su cotización en el mercado, y eso es aberrante. En el campo de la pintura, la victoria de los farsantes es total, las artes plásticas son juego y farsa y nada más, con la complicidad de críticos papanatas que confieren estatuto de artista a los que, como mucho, son ilusionistas. Hoy tenemos artistas que defecan en público, músicos que se plantan ante el piano y no tocan ni una tecla... En la literatura todavía hay algunos patrones que permiten distinguir lo que posee un valor auténtico. Nadie cree que el mejor escritor es el que gana más dinero."
Per acabar de rematar-ho, al ser preguntat sobre la biennal d'art de Venècia contesta això: " La he visitado cuatro veces en mi vida, pero nunca más. No abriría las puertas de mi casa a uno solo de todos los cuadros, esculturas y objetos que allí se exponen. Bajo la coartada de la modernidad, se exhibe una terrible orfandad de ideas, de cultura artística y de destreza artesanal."
Una foto de l'escriptor a tota plana, assegut a un sofà i davant un quadre ens posa alerta i ens recorda que sobre gustos no hi ha res escrit i que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Hola de nou




Després d’una colla de setmanes sense penjar res al blog, torno a la tasca.
Tip de no tenir cobertura, no poder-me connectar, queixar-me i no ser atès i pagar per un servei que no rebia he canviat de servidor i ara tinc la connexió, mitjançant Iberbanda, via ràdio i espero que no em deixi penjat com solia fer Telefónica.
Sincerament, us he de dir que no sabia com començar, i molt menys quina foto triar, després de tants dies sense donar senyals de vida. Finalment he optat per aquesta foto on hi ha una barreja de notes de companys, amics, professors i alguna altra meua que formen part del meu bagatge sentimental.